EUROPA JA ES TINTA DE GROC

Potser  vosté va haver d’aparcar la platja o estava fora de vacances i es passà la vesprada pendent del móvil; potser es va poder estovar al parral del maset, o a la fresca de l’aire acondicionat,  o quedar amb els amics, també de vacances, per a vore el partit. Però el Villarreal no estava de vacances a Astana. I és que hi havia molt en joc, Europa ni més menys. Un altre retorn esperat, perquè es tornà a primera després del calvari de la segona divisió i perquè  es guanyà la possibilitat de jugar la prèvia de l’Europa League. I això no és poc. El Villarreal es jugava el prestigi de l’equip i del club, a més de trobar la clau per a  obrir i omplir, més encara,  les dosi d’il.lusions, a banda del possible pessic econòmic – molt menys que el de la Champions- però que algun euro deixa.

Bon onze de Marcelino, sabedor de tot el que comportava el partit. Travessà per Asenjo, va ser una alegria vore jugar de groguet a Europa a Musacchio (fet  que pot allunyar interessos de fora), a Bruno, a Cani i amb la novetat de Cheryshev.

Tot contra un Astana rodat, físic, amb espenta des de l’inici i sobre la gespa artificial. Inici complicat i demostrant que ara va de bo;  per a mostra la cella oberta d’Uche. El Villarreal havia de tirar mà de la seua experiència i del seu saber fer. O pot ser no, i saber acoblar-se a tot allò que proposava el rival, que justament no és el que més els agrada i saben fer els groguets, però en les eliminatòries europees el que compta és saber què fer i ser conscients que són 180 minuts.

I en això va estar el Villarreal, passant-ho malament amb la intensa pressió del rival, lesionant-se Gabriel (substituït per Víctor Ruiz), què si jugué al toc o directe, empassant-se una contra de l’Astana que no troba rematador,  veient com un xut llunyà de Cheryshev el rebutjava el porter… Entre la calor i l’assetjament, els buffs anaven que volaven per la Plana.

I ràpida, molt ràpida va ser la contra de Cheryshev, que ho prova sense fortuna però amb la sort que la pilota quedarà botant per a Cani que marcà el 0-1. Un gol en el millor moment, un gol d’un jugador que ha de tornar ser clau.

Es a dir que, com dia al principi, de vacances groguetes, res. L’Astana complica el primer acte,impedint la combinació, la velocitat  i verticalitat que marquen l’estil de Marcelino. Per contra, la rendibilitat va ser grogueta.

I ho sigué només començar la segona part, amb la gran jugada de Costa que, entre bots i rebots, acabà als peus de Gio, 0-2. Gol de sang freda. Més renda hauria pogut traure el Villarreal amb la doble ocasió d’Uche  i Cani o la que envia fora Vietto només eixir, que ho torna a provar de lluny.  La sentencia, el 0-3, el marcà Mario sobre la marxa amb la dreta després de rebre d’un Gio, molt participatiu.

De fet una de les claus,  va ser la pegada i  la demostració que  quan el Villarreal xafa àrea quasi sempre crida a la porta del perill. Del partit  em quede amb la solidaritat de l’equip quan ho estava passant malament, amb la serenitat d’Asenjo, amb els rampells de velocitat i personalitat de Cheryshev per a resoldre les complicacions de l’angoixa rival, amb la paciència de saber el què cal fer  i amb la confiança guanyada en un partit d’estiu, però que encarrila el camí europeu de l’hivern, que esperem siga ben llarg. Tota una bona recepta per a enfilar  la lliga que arriba diumenge amb derbi  contra el Llevant i quasi sense descans per als groguets. Les il·lusions i Europa ja es tinten de groc.

Gols:  32’ Cani, 48’ Gio, 88’ Mario