La Serra d'Espadà, el foc, el Mas de la Campana i el tio Pasqual , Filipo. 

Primeres clarors del dia i ja volen. Des del migdia d'ahir, i amb l'excepció de la foscor de la nit, no han parat de passar avionetes per apagar l'incendi originat  a la Vall d'Uixò i que ha assetjat la Serra d'Espadà. Va començar justament a l'hora que vaig arribar a casa després de passar el matí  del diumenge entre pins, carrasques, sureres i caminant per sendes; des de l'Alcúdia de Veo al Mas de la Campana, Suera (ruta curta, però preciosa). Un lloc ara de pelegrinatge per als caminants, però també testimoni de què va ser l'Espadà:  el gran front oblidat de la Guerra Civil -com diu l'amic Nel.lo Navarro, tot un mestre en la matèria-. L'última defensa de València, i del seu port, des d'on fugien els republicans derrotats. I per què n'és testimoni el Mas? A la seua façana penja  part d'una bomba d'aquella guerra llançada l'any 1936.  Hui els avions lluiten contra el foc per evitar un desastre ecològic i mantindre eixe tresor d'incalculable valor que tenim a la vora de casa.


Curiós, perquè fa anys des de l'aire obrien foc i, allí, a la partida el Pedregal de Suera va caure una bomba, hui convertida en campana, la Campana. Vaig tindre la sort ahir de coincidir amb l'amo del Mas, el tio Pasqual, conegut al poble com Filipo, i la seua família. Gent molt amable. I del tio Pasqual, què dir? Home simpàtic, parlador i amb una gran afició, la de cosir versos. En té per a cada moment, per a cada paraula o per a cada raonament.

Els Filipo s'havien reunit allà al Mas de la Campana (sembla que amb el bon oratge en tenen costum) Iaios, pares, fills, néts, cosins, germans... S'estimen els seus bancals, les seues terres, la seua serra i  la caseta, com diuen ells, i que per cert ens han convidat a vore per dins.
L'orgull el demostra la dóna del tio Pasqual. No hi ha vegada que passe per davant de la Campana (la bomba) que no la toque. I com la toca!!! Ho fa amb tanta força,energia, alegria i orgull que, fins i tot, el tio Pasqual es queixa de vegades i li diu que pare. Sona per tota la Serra. I és que una campana, pot dir moltes coses, altra cosa és que li fem cas, perquè com diu la llegenda que hi ha sobre una campana en l'ex-libris que em regalà l'amic Nel.lo -perquè el meu primer reportatge a RTVV va ser sobre una campana feta artesanalment com a l'Edat Medieval a Xert- : qui de lluny avisa, de lluny ajuda.  A la massacrada Gaza, demanen ajuda contra la pluja de bombes, però ningú els ajuda. Ací, pot ser que la Campana del Mas avise i cride a la precaució en temps de sequera i de retalls de mitjans contra el foc.

Tornem al Mas i a la jornada d'ahir. En acostar-mos i demanar permís, allí a la fresca de la porta, el tio Pasqual ens l'ha donat i s'ha posat a xarrar. Preguntat per la campana, ens contà la història:


"Va caure en aquell bancal i estava sencera. La part de darrere sembla que se l'emportaren per a xatarra, o què sé jo. Només en quedà el cap. Després l'alcalde del poble se l'emportà a l'Ajuntament, però... amb el temps canvià l'alcalde i vaig demanar permís per tornar-la a dur al Mas. Me'l donà i amb un matxo que tenia jo, que era molt bon matxo, la vaig pujar; amb ajuda clar. La vaig penjar en eixa olivera, i resulta que se la tornaren a emportar. Amb el temps, va aparéixer a l'embassament del Sitjar, que s'havia buidat. La tornarem a dur, però la vaig penjar ací a la paret amb este ferro".


Així d'orgullós ho conta el tio Pasqual. Ben contenta la seua família. Són gent de la terra, que s'estimen la Serra d'Espadà, que els agrada reunir-se allà al Mas de la Campana, esmorzar i després baixar al poble a dinar. " A voltes igual en som dos-         -cents", diu un dels Filipo. Una dona, no sé si filla o neboda, em donà un ramell d'orenga per a casa: "per a les pizzes és boníssim."

Això és la Serra d'Espada, les seues sureres, les seues carrasques, les seues pedres roges, les seues fonts i la seua gent. Gent com la família del tio Pasqual, que no han renunciat a tindre la bomba que va caure en el bancal l'any 36 per a convertir-la en una campana, que és l'orgull d'una família, i objecte  de pau, harmonia i pelegrinatge.  De fet, estos són els versos del tio Pasqual per a aquells que caminen, i que caminen en pau.