30/10/13






LA FIABILITAT EN JOC


Dijous, 20 hores, segon partit seguit a casa. Amb eixe horari acara el Vila-real CF el partit contra el Getafe. Pot ser no és el rival més atractiu. No tant com l'últim, el València CF, que sempre desperta, i el diumenge passat encara més, un bon grapat d'al·licients per la rivalitat, per la revenja o per allò de plantar cara a l'històricament representant del futbol valencià en la màxima categoria.  
Dijous, 20 hores, i cap d'eixos ingredients en joc.



LES HORES  SENSE RAÓ 


Sense dubte que hem viscut, i vivim, hores difícils d'entendre. La crueltat, la sense raó de la violència de gènere, agreujada per la més cruel mort d'un fill i posterior suïcidi del parricida, ha colpejat la nostra societat. En este cas, la nostra societat més propera, la del nostre poble, Vila-real. I amb tot això em ve al cap la pregunta sobre les reaccions de les persones i el paper dels mitjans de comunicació. No pretenc alliçonar, sols explicar allò que m'ha passat pel cap i,si pot ser, saber què en penseu. Més encara quan ahir vaig vore  gent plorar a la plaça de la Vila, amb motiu del minut de silenci convocat per l'Ajuntament, i com una dona amb llàgrimes als ulls i  una cigarreta a la mà tremolosa em demanava foc. M'impressionà.

28/10/13



EL APUNTE
Personalidad, fe y pegada en un derbi de revancha, presiones y depresiones
XAVIER RUBERT 28/10/2013
Al final saltó de alegría el Madrigal y la grada cerró la vieja herida de hace dos temporadas, pues en la calle no se hablaba de otra cosa en los días previos al encuentro entre el Villarreal y el Valencia.
Satisfacción plena para una afición y para un equipo que ayer demostró personalidad en su juego. Puso intensidad, con un Bruno Soriano omnipresente, cuando mandó en la primera media hora y solidaridad en defensa cuando bajó prestaciones y no tuvo la pelota. Hasta artistas como Manu Trigueros colaboraron.
Y además apareció la fe de Marcelino en su plantilla. Las sorpresas de Hernán Pérez y Uche en la alineación fueron claves (quizá eran las bazas ocultas). Dos jugadores difíciles de entender, de catalogar, pero determinantes para decantar un derbi con tintes de prueba de fuego.
Pero en el fútbol se gana con goles. El Villarreal sacó su pegada en momentos claves y con un protagonista. Giovani dos Santos, por el que se dice suspiró el Valencia, sirvió uno y marcó dos. El último, el cuarto, para pellizcarse y verlo las veces que se quiera.

El Villarreal ganó un derbi autonómico de presiones y depresiones. De presión amarilla: se sacó la angustia de un descenso que se encaminó hace dos temporadas en Mestalla y actualmente hasta atosiga a todo un Real Madrid. La depresión y las dudas esta vez son para el Valencia. “Un palo duro”, Djukic dixit. H




   Enllaç : Artícle publicat a El Periódico Mediterráneo

24/10/13


L'HOME DELS TRES ESCUTS




Mire la imatge de Bruno. Imatge de força, d'alegria, de ràbia, de la fi d'un patiment... Imatge d'un jugador elevat a les altures per un bon grapat d'aficionats que l'apropava a un cel que ell mateix amb el braç en alt volia agafar després d'aconseguir l'ascens a primera divisió, en una temporada que començà sense la solvència esperada..
No és d'estranyar. Feia poc més d'un any, ho havia passat molt malament. L'angoixa per abastar la permanència se n'havia anat com l'aigua entre els dits. L'oasi de l'esperança no estava allà on es pensava, al Mestalla.

Me sobren paraules ( Antònia Font)