L'HOME DELS TRES ESCUTS

Mire la imatge de Bruno. Imatge de força, d'alegria, de ràbia, de la fi d'un patiment... Imatge d'un jugador elevat a les altures per un bon grapat d'aficionats que l'apropava a un cel que ell mateix amb el braç en alt volia agafar després d'aconseguir l'ascens a primera divisió, en una temporada que començà sense la solvència esperada..
No és d'estranyar. Feia poc més d'un any, ho havia passat molt malament. L'angoixa per abastar la permanència se n'havia anat com l'aigua entre els dits. L'oasi de l'esperança no estava allà on es pensava, al Mestalla.
Aquell dia, un 5 de maig del 2012, en els últims minuts, se n'adona que l'aigua promesa (només un punt), que garantia el somni de l'objectiu i la fí de molts mals moments, no entenia de germanors ni necessitats. L'escàs registre de l'empat era prou per als dos equips, per al València i per al Villarreal. Gol a les acaballes d'un partit. Gol matador d'il.lusions. El desencís, la pena, la frustració i la decepció s'allargaren com una ombra immensa davant la qual no era possible atemorir-se, quedava encara un badall de vida, un últim partit.





Però aquell dia passaren més coses, al camp i a uns vestidors separats per escassos metres, encara que els comptes pendents convertiren la curta distància en quilòmetres. Acabat el partit, i amb el nuc del moment a la gola, faltava escoltar els crits i les cançons feridores a un fracàs. La resposta...

Resposta  clara d'un jugador que  representa el club. D'un club que l'ha lligat després de vore com els botxins no tardaren a sospirar per ell, mentre des de Rússia, via Emeri, sonaven els "petro-rubles", o com es diguen. El pulmó de la serra d'Espada, el Bruixot d'Artana són alguns dels seus malnoms. Malnoms de la terra. De viure, créixer i fer-se futbolista molt a prop de sa casa. I això, juntament amb la millora de contracte, groguet fins al 2020, va pesar per a no fugir cap a l'elit o les llunyanes terres.Es quedà per  plantar cara a la segona divisió.

De nou en primera, i sense Senna, Bruno, ja capità, és l'esperit groguet, l'home dels tres escuts: el de la camiseta, el del braçalet i el del cor; el més important.

Dilluns, a San Mamés Berria,  l'expulsaren. Era l'adéu al duel al desitjat, al duel esperat amb ganes contra el València. Els comités han fet justícia i Bruno jugarà. Arriba l'hora de nou del cara a cara contra un passat no tan llunyà. I per tot això, s'ha convertit en el protagonista de la setmana, en la cara grogueta del partit.
Esta setmana s'han recordat els desitjos de revenja, entenc que esportiva. L'afició omplirà el camp, i viurà de ple i amb ganes de victòria els 90  minuts.  Diumenge hi ha en joc tres punts per a oblidar el mal partit contra l'Athlètic de Bilbao, que posà el pessic agre a un bon inici lliguer.

Bruno jugarà, i de ben segur, que també sap que les seues paraules i el seu reclam a la memòria  s'han de quedar en el núvol de la xàrcia, en  les videoteques o traslladades a la graderia amb els aficionats. I és que diumenge cal mesurar-se, fet gens fàcil. Bruno ho sap. Recorde quan en els seus primers viatges li deia allò de... "mossega". El temps, juntament amb la seua qualitat, col·locació (omnipresent a voltes) i treball incansable m'han  demostrat que són prou per  no anar pel camp amb les dents esmolades. Això sí,com ell reconeix, no sempre és fàcil, i quan les coses s'entorten apareix l'escut que no és veu, el que tira de sentiment, caràcter i responsabilitat; i que juga males passades amb el groc o el  roig de la targeta. El joc entre la motivació i l'extra motivació serà clau. Trobar el punt d'equilibri entre la rivalitat, la memòria, la serenitat i la intensitat serà com caminar per una corda fluixa.

Arriba el Vila-real després d'un millor inici lliguer que el rival. Arriba el rival espentat per una contundent victòria a Europa. Arriben els dos amb ganes, amb moltes ganes. El duel de la germanor ja no cap. Haver fet ombra en temps passats no és fàcil de digerir a la vora del riu Túria. A la vora del riu Millars, la gent no oblida. L'espina encara no s'ha tret, però cal traure-la amb el joc, la recuperació d'allò que va desparèixer en l'últim partit i la intensitat i pressió justa, al camp i la graderia.

És una prova de foc i una pedra de toc contra un rival directe amb molts sentiments darrere d'una pilota. .El que guanye només guanyarà tres punts, encara que en el cas groguet obrirà distància i defensarà, qui sap si en solitari i a l'espera de la resta de jornada, la quarta plaça Champions.

Precedents Lliga Villarreal CF- València CF

http://www.futbolme.com/coj/index_enfrentamientos.asp?id_partido=147327