El Villarreal suma un punt més agre que dolç en una nit de silencis i foscors.
XAVI RUBERT 30/11/2013
Escric aquest article amb el cor trencat. Malament va començar el dia amb el tancament de RTVV i, parlant de futbol, tampoc acabà bé. Al Madrigal se n’anà l’alegria en l’últim minut després d’un còrner inexistent. Així ho haurien dit Toni Alegre, Juli Nebot
i els companys i amics de la redacció d’esports a la delegació de Canal 9 a Castelló. Però ahir la cabina de Ràdio 9 estava a fosques i, a peu de camp, Víctor Balaguer no va encendre la càmera de Canal 9. La condemna del silenci i la foscor del negre s’han executat. És l’herència que ens queda després d’un dia històric, perquè la història també té silencis i foscors.
No els avorriré més i parlaré de futbol; a pesar que ahir no ens divertirem al Madrigal. Dia i nit gèlida, que s’encomanà a l’equip, amb poc ambient a la graderia. Partit espés, amb poques llums; només alguns instants en la primera part, el primer gol de Bruno amb la cama dreta i alguns detalls de Cani i Gio destil.lats amb comptagotes. Per contra, la sanció a Bruno i els tres partits sense guanyar a casa. Un empat agredolç, que crida a la concentració fins a l’últim minut i a no somiar abans d’hora. Tot i això són 28 punts. Haurem de continuar amb el discurs de la permanència, per avorrit que ens semble. Aquest equip s’ha guanyat a pols la confiança per a pensar que la il·lusió no tardarà a tornar i obrir la porta dels somnis. Això sí, ja no ho podran viure, vore o escoltar amb la seua llengua.
Article publicat a El Periódico Mediterráneo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada