La Mirada d'Otto

Foto: Twitter Jontahan. Retrobament a Barcelona

"¡¡Pásala bro!!"

Qüestions personals m'allunyaren de la presentació de Jonathan dos Santos. D'altres decisions polítiques (el tancament de RTVV) m'allunyaren d'escoltar-la mentre conduïa. Cap emissora de ràdio. Res, ni una menció en els programes esportius nacionals. Silenci al dial de Ràdio 9.

I mira que en tenia de ganes, perquè hi ha fitxatges que prometen i il·lusionen. Ho va fer Gio l'any passat i enguany el seu germà. De l'onze de maig del 89 al vint-i-sis d'abril del 90 va un any i setze dies. És la diferència que hi ha entre el naixement dels dos germans. Poca, cert, i pot ser per això els lligams són més forts que qualsevol altre condicionant, és a dir els diners.

Zizinho, pare de Gio i Jonathan.

Fora de la sang, la pilota ha estat l'altre lligam dels dos Santos. Son pare, Zizinho, ex-futbolista brasiler, que jugà al Sao Paulo i que després triomfa a l'Amèrica, el León i el Monterrey de Mèxic, així els ho va transmetre.
Dos germans, un any de diferència i una pilota. Se'ls imaginen jugant junts al carrer o fent alguna malesa... hi ha vincles que no es paguen amb diners. I això és cert, perquè ha quedat demostrat. Ni els diners de la Reial Societat ni els del Porto... Vila-real y el Villarreal CF. Un equip que continua convencent. El primer convers Gio, la basa guanyadora per a convéncer el germà amb les bones referències i el factor sentimental. Després el club, que no ha decebut al germà gran i que manté el seu prestigi de gestió per negociar amb un gran com Barça per damunt d'altres ofertes.

Foto:Instagram Gio. Els dos germans de menuts

M'ho va preguntar un amic: Quan estiguen jugant es diran tete? - Sí, jo també vaig riure-. Un altre amic, Toni Marí (bon periodista i excompany desterrat a terres mexicanes per raons semblants a les argumentades al principi), em donà la contestació: "Bro o Carnal és el tracte que es gasta per ací". Pot ser que, per breu i familiar, siga més fàcil cridar-se Bro; encara que, després de passar tant de temps a Barcelona, jo no en descartaria d'altres més properes.

Siga com siga, vençuts els diners i vençudes les aspiracions i els somnis de jugar junts al mateix equip, ara l'anhel dels groguets són que els lligams tinguen com a vincle la pilota. De la brúixola de Jonathan al colp d'efecte de Gio. Que la visió i l'execució criades en algun carrer de Mèxic, -sense abús clar, que tot el que és bo cal mesurar-ho- es lliguen de groc.

La il·lusió dels Santos s'ha complit. Ara falta cal que es faça realitat el desig del nouvingut: "aprofitar el moment més important de la meua carrera", com va dir en la seua presentació.Curiosament ho haurà de fer amb l'equip contra el qual va debutar un 2 de gener del 2010 (Barça 1-1 Villarreal) Ganes no en falten, ja que no ha parat en vacances per a estar a ple rendiment en el nou curs una volta superada la lesió al genoll dret.

Tres competicions, dos germans i un somni: la Champions.