Plaça de la Independència. Kiev, Ucraïna
17-02-2005

  ELS REBOBINATS TARONJA DELS UCRAÏNESOS I DELS VALENCIANS 

El món mira estos dies Kiev, Ucraïna. Fa 9 anys el 12 de febrer del 2005, els groguets també miràvem cap allà. El Villarreal CF jugava contra el Dinamo de Kiev  l'anada dels setzens de final de l'encara UEFA (empat a 0). Els ucraïnesos vivien des de feia pocs mesos l'eufòria de l'anomenada Revolució Taronja (color molt valencià). Els ciutadans havien eixit al carrer per a reclamar les seues llibertats i independència, reivindicacions que tornen a estar en l'aire.

Sembla que hi ha hagut un perillós rebobinat, com aquell que féiem de joves amb les cintes de cassette amb molta paciència i invents com el que veieu per allò d'estalviar piles. Enginy que, afortunadament, desconeixen les noves generacions, gràcies a l'era digital; encara que si parlem d'altres qüestions, com ara drets socials i ciutadans, potser comencen a conjugar,  i no per l'obligat gest físic dels equipaments musicals, el verb rebobinar.

Llançadera a l'aeroport de Kiev amb un gran company i amic,
Josep Llopis

Tornant al futbol i a UcraÏna, encara tinc per casa la bufanda taronja que vaig comprar en una paradeta improvisada en un passadís del metro. Recorde la il.lusió que representava per a l'afició jugar la UEFA. Ho recorde perquè per a mi, tot i que ja no representava una novetat, era una il·lusió. La mateixa il·lusió, passió que vaig posar any rere any, fins ara 7 mesos quan algú va decidir que ja no era vàlid i que m'expatriaven de  la il.lusió i la passió pel meu treball, al que sempre em vaig dedicar sense horari ni calendari, amb presses, corregudes, angoixes,  lluitant contra el rellotge per a no perdre un enviament, tractant d'aprofitar al màxim la franja horària del satèl.lit, buscar la manera de traure punta a una informació repetitiva com pot ser la dels esports.

Per a mi fa 7 mesos, per als valencians, en fa tres. 90 dies sense RTVV - pense en les llibertats i en Ucraïna-. Ens valdria també una bufanda taronja tot i anar de cara a l'estiu?
90 dies sense poder saber què passa amb el seu equip o amb el seu esport,  la seua carretera (la de La Plana o  La Safor), a la muntanya amb l'oratge (si neva o cau pedra), amb les iniciatives, errades o encerts dels polítics, amb les novetats dels creadors valencians, amb la campanya de la taronja o del raïm; és a dir que no tenim la possibilitat de saber-ho, però tampoc de transmetre-ho ni exportar-ho via FORTA ( Federación de organismos de radio y televisiones autonòmicas) o  d'altres televisions,  per tal que ens vegen i ens senten més enllà de les nostres parets i fronteres. No podem fer esbombar les nostres reivindicacions ni les nostres iniciatives, ni  fer publicitat de nosaltres mateixos. Existim per als successos, les corrupcions i les xifres de dèficit i d'atur.
Mire la fulla del Marca i veig que totes les autonomies tenen la seua televisió. Nosaltres, no. Quina culpa tenim?  On ha quedat allò de la vertebración? En l'era de la comunicació i de la imatge, estem a les fosques. Per cert, el rebobinat no acaba a RTVV, continua amb els dependents, l'educació, el valencià, la sanitat, l'avortament, les receptes dels crònics, la llei de seguretat ciutadana,....

Bé, jo sols volia dir que m'han tret, furtat, el que més m'agradava fer, a pesar del fred que aquell 17 de febrer feia a Ucraïna, a pesar de la neu que ho complicava tot, a pesar de la boira que cobria l'estadi Valeri Lobanovski  i del baf que hi havia al vidre de la cabina  que quasi no em deixaven vore que passava  sobre la gespa, perdó el fangar.

Estadi Valeri Lobanovski, entre la boira i el baf