Empat amb cert regust a victòria i

de derrota amb l’adéu de RTVV

Gran partit del Villarreal, que va meréixer guanyar. L’última gesta que RTVV contarà dels

groguets al Madrigal. No és el meu cas; ara vaig a la grada amb el meu fill, com quan era

menut amb mon pare. La decisió del Consell de tancar RTVV és una derrota per al

Villarreal, per al nostre esport i per a tots els valencians. Ara ens ho contaran en castellà

i des de Madrid.

L’any 95, quan vaig començar a seguir el Villarreal, la primera faena del dia era cridar

Pasqualet per a saber si s’entrenava a Betxí, al camp de Zirconio o vés a saber on…

Canal 9 els ha contat l’adéu de Font de Mora i l’arribada de Fernando Roig, ascensos i

descensos, el debut en Primera contra el Reial Madrid (mentre allà parlaven de la resembra

del Bernabéu), l’estrena de Bruno (i com la van viure a Artana), les victòries contra el Barça,

el creixement de Cazorla. Érem l’única tele en la presentació de Senna i vam estar, amb d’altres,

en el seu adéu. Contàrem el fitxatge de Palermo, les genialitats i rareses de Riquelme, els gols

de Salillas, Gica, Forlán, Rossi o les cavalcades del Potro. Amb les mateixes ganes hem viscut

la il·lusió d’una Intertoto que d’una semifinal Champions.

Millor o pitjor, amb més temps o menys i amb les discussions que vulguen, el Villarreal i la seua

afició, que ha crescut fóra del poble, perden la televisió que ha estat sempre ahí, i que a diari

conta en valencià el que passa no per ser anècdota o el rival de ningú.